Ca de pastoreig, guarda i defensa. El que els mallorquins denominen Ca de pastor o "Ca de Bestiar" en aquest últim cas sense especificar a quin animal o bèstia es refereix, no va ésser per casualitat, ja que ens indica que des d'antic es va dedicar a la guarda de tot tipus d'animals, des de galls d'indi, tal i com ens indica algun legat gràfic, fins a porcs, animals vacuns i per descomptat l'activitat preferent: el pastoreig de cabres i essencialment ovelles.

Aquest rumiant ha tingut una gran importància dins l'economia i ecologia rural de l'Illa. El treball amb els pastors constitueix un element essencial que està relacionat amb les seves característiques morfològiques, així com el seu caràcter i temperament.

A Mallorca no existien grans vies per a la transhumància. Però si que hi havia una parcel·lació important de terrenys amb distints propietaris i diferents usos. Això provocà que hi haguessin diversos acords i arrendaments que permetien passar per terrenys dels voltants i per altres no. Tenint en compte que els terrens propers no tenien cap tipus de delimitació.

Els nostres pastors es vanaglorien de que els seus cans són capaços de guardar sols les ovelles,atenent a fronteres imaginàries marcades per senyals dels pastors. D'aquesta manera el ca, quan està sol ha de fer la feina amb una dosis considerable de decisions autònomes.

Del comentat anteriorment els mallorquins consideren com virtuts d'aquesta raça: la responsabilitat, la iniciativa i l'autonomia.

El Ca de Bestiar també era utilitzat per protegir les cases i possessions, així com, utilitzats pels "garriguers". Persones encarregades de vigilar diversos recursos naturals com la caça, la llenya, els esclatsangs...

Hi ha diversa bibliografia i tradicions orals on es fa referència a l'ús del Ca de Bestiar com a element intimidatori, emprat pels bandolers de camins.

 

Presència dels primers cans a Mallorca

Tenim informació suficient com per demostrar que la primera presència de cans a Mallorca data del III mil·lenni abans de la nostra era.

Posteriorment i al llarg de molts segles ens han visitat, amb diferent grau d'estància i ocupació diferents cultures i civilitzacions, la majoria de les quals no deixaren documents escrits o gràfics que facin referència aquests animals a les illes.

Al preguntar per Ca de Bestiar, tots els pastors de forma unànime coincideixen en un ús molt antic d'aquest terme.

Tant aficionats com diversos historiadors consultats, coincideixen en la hipòtesis de que un aportació fonamental per la raça es deu a l'arribada a Mallorca de les tropes catalano-argoneses comandades per Jaume I El Conqueridor al 1229.

En aquesta època era comú que les tropes incluiren cans per a realitzar diverses tasques. I és molt probable que els nous pobladors dugueren els seus cans per incorporant-los a les noves rutines. Ara agrícoles i fins i tot s'incorporen a la nova estructura social.

Un cas curiós fou el dels àrabs, que no deixaren cap constància dels cans que empraven, tot i la importància que el mè té en aquesta cultura, degut a motius religiosos. Únicament són els galgs l'excepció ja que eren considerats animals sagrats. És per això que cal suposar que aquest cans es creuaren amb exemplars de l'illa.

Al llibre " Die Balearen" 1869-1891 de l'Arxiduc Lluís salvador trobem descrits, dibuixats i estudiats amb precisió molts aspectes de les illes. Hi ha capítols que són importants pels estudiosos del Ca de Bestiar.

Al 1872 el Profesor Francesc Barceló i Combís ens descriu amb exactitud la població canina de les illes a un article de la publicació periòdica Mamíferos de las Baleares.

A partir de la dècada dels seixanta un grup d'aficionats i criadors, aglutinats dins el Club del Ca de Bestiar, iniciaren la seva cria controlada i selectiva, fins que aconseguiren el seu reconeixement internacional del que gaudeix a l'actualitat.

El ràpid canvi de l'activitat agrícola i dels medis disponibles per a la parcel·lació de l'Illa, motivaren la necessitat de fixar un stàndar, i arrivar a un consens per que el nostre ca tingués una homogeneitat raonable que ajudés en la seva reproducció i selecció.

.